Naniano Naniano…

20140223-183847.jpg

Quan jo era petit, l’època en que semblava que el “Una, Grande y Libre” quedaria enrere (fet que amb els anys s’ha demostrat incert) i només hi havia un canal i mig de televisió, els dissabtes a la tarda, amb la companyia inseperable d’un berenar de pa amb Nocilla, era el moment de “Los Payasos de la Tele”, Gaby, Miliki, Fofito i Milikito. Pels més joves, i que no sabran de que parlo, eren uns pallassos que setmanalment feien un xou que sempre acabava amb un petit gag o historieta. Gaby era el pallasso llest i els altres els tontos. En aquestes històries, cada cop que els tontos anaven a perpetrar una de les seves malifetes, indefectiblement entonaven la mateixa cançoneta: “Naniano Naniano”. Era el senyal de que començava la diversió. Tots aquests gags acabaven sempre igual, amb Gaby perseguint els altres pallassos per la malifeta de torn.

Venia aquesta petita introducció a compte de les darreres notícies esdevingudes a Can Barça, i més en concret, les relacionades amb el cas Neymar. Arrel de la demanda presentada pel soci Jordi Cases (ovació dempeus per a vostè. Mai li podrem agrair prou el que ha fet), l’actuació del club, o millor dit, de la seva Junta Directiva, sembla haver estat dissenyada pels guionistes dels gags d’aquells entranyables pallassos. Expressions com “Demanda Temerària”, “Ingenieria Negocial”, “Chupando un boli” entre d’altres, han entrat al Hall of Fame de les Frases Vergonyants Culers compartint honors amb “Chusín, el precio lo pongo yo” o els llegendaris “Llambordins” i “Contribuyons” del Presi-delinqüent Núñez.

I quan sembla que aquest tema no ens pot sorprendre més, apareix un nou capítol per afegir més llenya al foc. Avui ha sigut la informació de La Vanguardia, Butlletí Oficial de la Junta Directiva i diari de capçalera del sector Nuñista-Stalinista que ens governa a dia d’avui (l’anomenat Nuñisme 2.0), referent al pagament per part del club de 9,1 milions d’Euros en concepte de Declaració Complementària per l’IRPF no ingressat per, entre altres conceptes, la “Penalització” per incompliment del precontracte amb N&N. Sembla que aquest pagament es realitzaria per a evitar possibles implicacions penals per a la Junta i disminuir en la mesura del possible, la multa que rebria el club, i que implicaria admetre per part del club, que aquells pagaments eren salari.

Vist el que ha passat fins ara, por em fan els propers capítols que poguem viure d’aquesta farsa. Jo, mentrestant, no em puc treure del cap aquella cançoneta…

Naniano Naniano….

Cap a un Barça S.A.?

Fa uns dies, en el darrer acte públic de Sandro Rosell com a president del Barça abans de la seva dimissió, es presentava davant l’opinió pública el Projecte del Nou Camp Nou, que inclou la remodelació total de l’estadi, la construcció d’un nou Palau i diverses obres de reordenació de l’entorn per un pressupost global de 600 milions d’Euros.

No entrarem ara a valorar si aquest preu és exagerat o no. Desconeixem els projectes a fons, entre d’altres raons, perquè no existeixen o no se’ns han ensenyat. Però de la roda de premsa, hi ha una frase del Javier Faus (ometrem el tractament de senyor en aquest cas) que a mi em va generar molta inquietud, i que crec, ha passat molt desapercebuda.

En concret, Javier Faus parlant de les vies de finançament del projecte, es va referir a la possibilitat de “cedir drets d’explotació dels nous actius per períodes de 50 o 99 anys”.

Ep! Què vol dir això? Què pot voler dir això? Fem Barça-ficció.

Any 2017. S’inicien les obres de remodelació/construcció del Camp Nou. Per tal de finançar la seva construcció, una de les vies que es fan servir és la cessió dels drets d’explotació dels nous actius per un període de 50 o 99 anys. A tal efecte, es crea una societat mixta Barça-Promotor amb majoria del Promotor que per això posa els diners. Aquesta societat, un cop acabats l’estadi i el Palau, comença la seva explotació. Per tal que dita societat recuperi la seva inversió, durant x anys TOT el benefici que es pugui generar anirà a les seves butxaques.

Des del moment que el Barça com a entitat no té els drets d’explotació dels actius immobiliaris lligats a la seva activitat esportiva, perd d’alguna manera el control de la seva pròpia gestió. És a dir, la gestió del club, del seu dia a dia, estaria en mans d’un tercer que podria condicionar-te la teva política econòmica, social i esportiva. En definitiva, estaríem caminant cap a la conversió del club en una S.A. encoberta. On votariem cada 6 anys la Junta Directiva que gestionaria les engrunes que quedarien per gestionar, es farien les fotos pel fitxatge del crack(?) de torn i poca cosa més. Perquè la gestió real del club s’estaria duent a terme des d’unes oficines de luxe en un gratacels de Qatar.

Reflexionem doncs, si és això el que volem. Jo ho tinc clar: NO.

20140126-190452.jpg

El nou Camp Nou

Darrerament estem assistint a un debat sobre la conveniència de reformar el Camp Nou o construir-ne un de nou. Aquest debat ha estat instigat des de l’actual junta directiva del Futbol Club Barcelona, quan aquest era un punt que no figurava en el seu programa electoral.
Ans el contrari, en la campanya electoral de l’any 2010 el candidat Alexandre Rosell es va significar per una oposició radical al projecte de remodelació i millora de l’estadi que havia aprovat la junta Laporta, l’anomenat Projecte Foster. Cal recordar alguns dels arguments d’aquell moment:

– Projecte faraònic i estèticament discutible.
– Dificultats de finançament ( tot i que el club ja havia aconseguit la requalificació dels terrenys del Mini Estadi que cobria bona part de la inversió necessària)
– Posava en perill la viabilitat futura del club. Cal dir que el cost era superior pel fet de compatibilitzar la competició amb la remodelació.

Un cop escollits, i tal com havien promès, el Projecte Foster va ser liquidat (tot i que un cop el van estudiar en profunditat van arribar a la conclusió de que era un projecte excel·lent més enllà de l’aspecte extern, els mal anomenats “lacasitos”) i es va aturar la requalificació del Mini, per tal de convertir-lo en l’Espai Barça, del qual a dia d’avui només se n’ha vist una maqueta.
Tres anys després, de cop, torna a activar-se el debat. Curiosament, totes les veus que en el passat van expressar la seva oposició al Projecte Foster, qualificant-lo de bogeria i malbaratament de diners, avui defensen aferrissadament no ja la remodelació de l’estadi, sino directament la construcció d’un de nou. On l’anterior junta havia pressupostat 300MM d’Euros, ara es parla directament de 800MM d’Euros per a la construcció del nou estadi.
Tenint en compte, que l’actual junta no pensa requalificar el Mini (promesa electoral), en venen al cap una sèrie de preguntes:

– D’on sortirà el finançament per a la construcció del nou estadi?
– Es vendran l’ànima del club via nom del nou estadi, tal com ja han fet amb la samarreta?
– Té algun membre o membres de la junta algun interès econòmic en la construcció del nou estadi?
-Com pot ser que el que fa tres anys era una bogeria, avui sigui l’única sortida i ningú es plantegi el tema del cost?
– Si fa tres anys tothom deia que 300MM eren la ruïna del club, com pot ser que ara ningú en digui el mateix de 800MM?
– Com serà el procès per escollir l’arquitecte del nou estadi? Concurs? A dit?

Tos sabem com acabarà això: el soci-propietari votarà en assemblea el que li digui la junta i tindrem nou Camp Nou en marxa, si algú no ho evita abans…