Diuen

Diuen. Diuen que el pas del temps cura les ferides. Diuen que es pot refer una vida. Diuen que me’n sortiré. Diuen que seré capaç d’enyorar-te sense dolor. Diuen que podré somriure sense tu. Diuen que el teu record serà feliç.

Diuen.

Jo no ho dic. Jo no ho penso. Jo no ho crec.

Hi ha ferides que no marxen mai. Hi ha vides irrecuperables. N’hi ha que no se’n surten. No sé com deixar d’enyorar-te sense sentir morir. Ploro amb tu. I ploro recordan-te cada instant de la meva vida.

 17 anys plegats. Són pocs, o molts. Depén de com es miri. Depén de la intensitat en que s’hagin viscut. Dels atacs de riure plegats. De les vegades que ens hem donat les mans. Dels petons de cine. De les llàgrimes vessades. Dels consells donats. De com i quan hem fet l’amor (mai del quant). Dels brindis pel futur. De les pel.lícules compartides. De les cançons viscudes que ens recorden l’altre. Dels sopars especials. De les reconciliacions. Dels perdons. De les renúncies. Dels silencis. De les mirades. Dels enyors. Del que deixem.

Pocs.

No n’he tingut prou de la nostra imperfecta meravellosa vida plegats.

No hi ha res que pugui substituir-la. I no en vull cap altre.

Vull riure amb tu. Plorar amb tu. Fer l’amor amb tu. Enfadar-me amb tu. Discutir amb tu. Vull tornar a escoltar-te xiuxiuejant que sóc la dona més sexi del món. Vull que em rasquis l’esquena. Vull dutxar-me amb tu. Descobrir espais plegats. Vull besar-te. Que m’acaronis. Escoltar-te dient-me que tot va bé. Vull que em facis baixar dels núvols. Vull tornar a dir-te que t’estimo.

Ho vull tot.

Però em diuen que no és possible.

Això diuen.

3 thoughts on “Diuen

  1. El dolor es presencia, no vulguem mai deslliurar-nos d’aquest dolor, i amb el pas del temps la cicatriu del nostre cor, profunda i buida ara, serà la porta que ens obre al camí del mes preuat dels tresors de la memòria. Abraçades, us estimem.

  2. Diuen, diuen que us tornareu a trobar, perque cada cop que busquis dins del teu cor hi serà, diuen que els que s’han estimat de veres no es separen mai i que el que han viscut es un tressor que perdura perempre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s